Vista general de la fachada
 
   
España S. XIV, XV
Catalunya    
Vilanova i la Geltrú  
     
 
  Hospital general

 

 

  
    Escuela
 

http://cultura.gencat.es
http://www.gencat.es/sial/noticies/web_mun0.htm
http://beg.gencat.es http://www.coac.es/COAC/centredocumentacio/biblio/bcatabcn.shtml

 

COROLEU, J. Historia de Villanueva y Geltrú. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú. Pàg.: 182. 1979 - VIRELLA, A.: Vilanova i la Geltrú. Imatges de la ciutat i de la comarca. Ed. Rius i Vila. Vilanova i la Geltrú. Pág.: 65. 1949.

Font - Inventari del Servei del Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Història:
Antigament constava de dues sales per malalts, una capella i en el XIX s'hi afegiren dues sales més. El 1853 perdé la seva funció en traslladar-se al convent (llavors abandonat) de carmelites (avui Hospital de Sant Antoni Abat). Fou habilitat com a Escola.

Arquitectura :
Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb un gran pati interior. El 1949 s'amplià amb la remunta d'un pis. El 1952 es reformà l'interior (J.M. Miró i Guibernau) i el 1970, Josep M. Pericas l'adequà per a la funció actual d'escola d'educació especial.
 

Historia :
Antiguamente constaba de dos salas para enfermos, capilla i en el XIX se añadieron dos salas más. En 1853 perdió su función al trasladarse al convento (entonces abandonado) de carmelitas (hoy Hospital de San Antonio Abad). Fue habilitado como Escuela.

Arquitectura :
Edificio entre medianeras con un gran patio interior. En 1949 se construyó un piso más. En 1952 se transformó el interior (J.M.Miró i Guibernau) i en 1970, J. M. Pericas lo adecuó para su actual función de Escuela de Educación Especial.
 

History :
(en cours)

Architecture :
 

Histoire :
À l'origine il avait deux salles pour les malades et une chapelle. Au XIXe siècle on y ajouta deux salles de plus. En 1853 cessa sa fonction et les malades furent installés au couvent des carmelitains, (alors abandonné), aujourd'hui devenu hôpital de Sant Antoni Abat. L'edifice fut aménagé en école.

Architecture :
Il s'agit d'un édifice entre murs mitoyens avec une grande cour intérieure. En 1949 on y ajouta un étage. En 1952 l'intérieur fut réformé (J.M. Miró i Guibernau) et en 1970 Josep M. Pericas y travailla pour l'aménager en école d'éducation spéciale.